Començà molt jove l'activitat literària amb col·laboracions a diaris i revistes (Mirador, La Rambla, La Publicitat, etc. ) i novel·les de tipus psicològic , producció que després rebutjà en bloc, a excepció d'Aloma (1938, premi Crexells 1937), novel·la ja plenament reeixida.

En aquesta obra s'apunten ja algunes constants de tota la seva producció: temàtica essencialment femenina, protagonitzada per una noia, i acció centrada en unes relacions amoroses, expressada en forma poètica i a la vegada simbòlica. Trencada la seva carrera per la guerra civil, en acabar-se aquesta s'exilià (París, Bordeus i Ginebra). Participà als Jocs Florals de la Llengua Catalana i fou nomenada mestra en gai saber el 1949. que premià la seva obra poètica, menys coneguda que la narrativa.

La seva primera obra de l'exili, Vint-i-dos contes (premi Víctor Català 1957), no aparegué fins el 1958; representa un lògic moment de crisi en la seva producció. Superada aquesta, publicà la peça clau de la seva narrativa, La plaça del Diamant (1962), novel·la alhora psicològica, històrica i simbòlica. Després publicà El carrer de les Camèlies premi Sant Jordi, i Jardí vora el mar, amb La meva Cristina i altres contes (1967) evolucionà vers una narració fantàstica o, més concretament, mítica. Mirall trencat (1974) ES tracta d'una novel·la psicològica, en la qual els personatges principals d'aquest gran romanç assoleixen la immortalitat.  El 1980 fou guardonada amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. També obtingué el Premi Crítica Serra d'Or (1981) i el Premi Ciutat de Barcelona.